Doctrina Hinduista

La majoria dels hinduistes creuen en molts déus, pel que es tracta essencialment d'un credo politeista. Alguns d'aquests són Brahaman, Visnú, Shiva, Sarasvati, Indra, Lakshmi, Kali i Krishna. No obstant això, una única realitat subjacent nuclears el credo: en morir l'ànima reencarna i torna a néixer en un altre cos (samsara). D'aquesta manera, les persones que porten una vida correcta tornen a néixer en una vida superior, mentre que els que no, ho faran en una inferior. Aquesta és doncs, la llei del karma. Així, la finalitat última és alliberar-se del cicle de reencarnacions per arribar a l'alliberament (moksha).

Les pràctiques religioses del hinduisme, suposen complexos ritus públics i domèstics que es relacionen amb els ritmes de la vida i de la natura: ablucions purificadores en aigües sagrades de rius, visites quotidianes a temples per practicar l'adoració, recitació o repetició de mantres de poder màgic, peregrinació a llocs sants, participació en gran numero de festes religioses. També cal considerar la gran veneració que els hindús tenen a totes les formes de la vida, especialment la vaca, productora de llet a la qual el Rig Beda atribueix un origen diví.

 

Hi ha 4 conceptes importants:

 

• Reencarnació: creença en l’ànima, quan et mors t’alliberes del cos, reneix en un altre cos, ja sigui d’una persona, animal, vegetal o mineral.

 

• Karma: creença que diu que  les accions que efectues en aquesta vida repercutiran en la següent.

 

 

 

• Moksha: concepte filosòfic-espiritual de l'àmbit del pensament de la Índia que fa referència a l'estat d'alliberació individual del cicle del samsara.

 

 

• Samsara: concepte del pensament indi que defineix el cicle de reencarnavió o renaixement.